Una de les aportacions més rellevants de Ramon M. Nogués és la introducció a Catalunya de la neuroreligió, una disciplina científica plenament homologada internacionalment però que en el nostre context ha passat desapercebuda. Nogués analitza les correspondències neurològiques de les experiències de transcendència, a la recerca de la base neural de la religió. El llibre divulga les recerques més rellevants en aquest àmbit, com les del guanyador de l’edició d’enguany del Premi Internacional Catalunya Edward O. Wilson, pare de la sociobiologia. També dóna a conèixer els registres neurobiològics en activitats religioses, com ara els registres efectuats en monjos zen en activitats d’interiorització. A tall d’exemple, Nogués destaca que estudis precisos en practicants de tècniques de meditació «presenten una reducció clara del cortisol circulant correlacionada amb la disminució d’activitat del sistema vegetatiu simpàtic, responsable de l’activació general de l’organisme», la qual cosa «indicaria una acció benefactora de les activitats meditatives ben plantejades en la fisiologia general». El llibre polemitza directament amb determinades concrecions històriques de la religió, i és especialment incisiu a l’hora de jutjar el tractament de la sexualitat i de la dona per part de les religions, tema al qual dedica el capítol «Sexe, gènere i religió». Nogués destaca que el Nou Testament no conté indicacions concretes sobre la sexualitat, i que les que històricament han donat els eclesiàstics són fruit de «la contaminació d’idees i pràctiques paganes» i de «l’aflorament de les actituds de por o fàstic pel sexe que deurien niar en el subconscient de moltes figures eclesiàstiques, […] que en aquest punt o menyspreaven el que havien decidit no viure ùpotser per fer-s’ho més justificableù o simplement eren víctimes de pors ancestrals».