Hi ha preguntes recurrents, que sempre es tornen a plantejar, ja des dels temps més antics. I són preguntes que ho qüestionen tot: Per què això m’ha tocat
precisament a mi? Quina és la meva vàlua? Sóc realment lliure? En què encara puc
confiar? Com seré feliç? Què és allò que realment consola? Què puc esperar? És
bo tot el que passa? Davant d’aquestes qüestions, de res serveixen les paraules
boniques. En basar-se en experiències, Anselm Grün troba un nou llenguatge.
Cerca el fil conductor de la nostra vida. I troba -d’una manera honrada i molt
personalû respostes que donen suport.