VALENTÍ FÀBREGA ESCATLLAR (Barcelona, 1931) és filòleg i teòleg. En la seva etapa com a jesuïta rebé la formació habitual en humanitats, filosofia i teologia, i completà aquesta última carrera amb estudis bíblics a la Facultat de Teologia Protestant de Heidelberg i amb el doctorat a la Universitat Catòlica d’Innsbruck (1969).

Després d’una breu docència a la Facultat de Teologia dels jesuïtes a Sant Cugat del Vallès, va deixar la Companyia de Jesús i es traslladà a Colònia (Alemanya), on va acabar els estudis de filologia clàssica (llatí). Nacionalitzat a Alemanya i casat amb Inga Weyer ùcatedràtica d’institut i membre sinodal de l’Església Evangèlica Renanaù, ha exercit de catedràtic d’institut ùde llatí i religió catòlicaù durant més de vint anys.

Ha publicat La herejía vaticana (1996); Veles e vents. El conflicte eròtic a la poesia d’Ausiàs March (1998); dues edicions de Consolació de la filosofia de Boeci (1989 i 2002); alguns articles d’investigació sobre literatura catalana medieval (Ausiàs March, Francesc Alegre, Decameró català, Roís de Corella); i, en alemany, alguns estudis patrològics.