Els Catolics Catalans i la Qüestio Jueva (1917-1939)

Des de finals del segle XIX, el món catòlic català es dividia entre els sectors que reclamaven una obertura doctrinal i una renovació i els que es mantenien afermats a unes concepcions conservadores. Aquesta lluita va tenir una curiosa manifestació en els punts de vista de cada sector a l’hora de referir-se al món jueu i al judaisme. Els discursos construïts sobre els jueus, tot i no ser estrictament monolítics, van esdevenir un reflex d’aquesta pugna, amb posicionaments ben diferenciats. Amb l’aparició d’un nou relat molt més proper a la realitat jueva per una banda, o amb arguments antijueus d’arrel cristiana per una altra. L’anàlisi d’aquests discursos i la seva confrontació es presenten en aquest volum per tal de copsar l’impacte i l’abast d’aquestes opinions -algunes ben sorprenents-, a fi de veure la implicació dels intel·lectuals catòlics i entendre la inserció d’aquestes discursos en el debat que sobre els jueus es va produir a la Catalunya dels anys vint i trenta del segle passat.