La saviesa de l’home d’avui segons un home de silenci.
Tot i solitari, l’Ermità no és pas un aïllat. L’aïllament es defineix per
l’absència de relacions vitals amb la gent. Es dóna al mig d’una massa.
L’aïllament és inhumà, és com una certa condemnació. L’home no suporta de
veure’s tingut com a inexistent, i ell mateix es rebaixa fins al rang de les
bèsties quan exclou del pensament i del cor tots els seus semblants. Invisibles
lligams de gràcia mantenen l’Ermità en íntima comunió amb innombrables germans,
i fins davant Déu, respon de la humanitat sencera.