L’espiritisme a Capdepera (1868-1936)

L’espiritisme és una doctrina basada en la creença de l’existència i de la manifestació dels esperits, que es poden comunicar amb els humans mitjançant un mèdium. Partint d’aquesta creença, en la literatura i en la dura vida diària es va desenvolupar una moral amb un fort compromís humanitari: pau, solidaritat amb els desposseïts, justícia, honestedat i compassió pels febles. La defensa d’aquests valors els abocà a la lluita política, a reclamar la llibertat de culte, a promoure una relació igualitària entre homes i dones, a treballar per l’emancipació econòmica i la defensa de la societat civil. Tradicionalment, l’espiritisme va expressar les ànsies de renovació espiritual d’un sector de les classes populars que unia revolució, espiritualitat i federalisme. Aquesta obra completa l’estudi de la dissidència religiosa i política a Capdepera. L’espiritisme de Capdepera fou un moviment social sorprenent a les Illes Balears i únic a la part forana de Mallorca. Va sorgir amb una força que, juntament amb el metodisme, serví de referència per identificar el tarannà gabellí a l’illa.